L’altre dia vaig mantenir un intercanvi de missatges a Twitter amb Ignacio Molina, investigador…
Browsing: Procés
Ja fa uns anys que la metàfora utilitzada per descriure el Procés ha estat la…
En el trasfondo del conflicto catalán (cada vez más prefiero de identificarlo así, porque el…
El setge a la Conselleria d’Economia va durar més de 12 hores, amb milers de persones concentrades protestant per la detenció de 14 persones en el marc d’un operatiu per a parar l’1-O. Aquella nit, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van pujar al sostre d’un dels cotxes de la Guàrdia Civil per a pronunciar unes paraules que els acabarien acusant de sedició i rebel·lió
El periodista i filòsof Josep Ramoneda parla del canvi hegemònic dins l’independentisme català com un canvi a llarg termini que acabarà de constituir-se després de les eleccions municipals. Aquest canvi de rols de poder, que també es va poder llegir a les eleccions generals, constata un canvi enorme en el sistema democràtic
La proximitat de la doble convocatòria electoral no ajuda a que els partits polítics facin gestos valents que ajudin a desbloquejar la situació. Per encetar un diàleg sincer caldrien polítics valents que s’atrevissin a sortit del relat que han creat, cosa que no és fàcil i que segurament els perjudicaria electoralment
Arrimadas haciendo el ridículo en Waterloo, dándole cuerda a Puigdemont. Unos cuantos CDR gritando fascistas a los republicanos españoles que acompañaban a Sánchez en su homenaje a Machado. ¿Comedia o tragedia? Depende de las ganas que uno tenga de reír o de llorar
L’1-O del 2017 ha quedat marcat de forma perenne en la memòria col·lectiva de Catalunya. Una jornada que marcava una escletxa tan profunda, que ningú va poder fer com si allò no anés amb ell/a. L’1-O és una història de victòries i derrotes i, si bé la valoració dels fets depèn de quin costat de l’escletxa et posiciones, hi ha una sèrie de lliçons polítiques crues que se’n poden extreure
Entrevista a l’exdegà de la Facultat d’Empresa i Comunicació de la Universitat de Vic, Josep Burgaya. Va ser regidor i tinent d’alcalde d’una ciutat on serà molt difícil que el partit del qual formava part, el PSC torni a tenir responsabilitats de govern
A diferència d’anteriors Diades la realpolitik s’imposa com una llosa sobre la narrativa idealista que sonava any rere any. Ítaca està més lluny del que es prometia, i si en algun moment s’hi arriba, sembla que els somriures no marcaran el camí. Alhora, una altra efemèride amenaça en robar-li el protagonisme a la Diada. D’aquí a vint dies es compleix un any de l’1-O. Aquell dia rivalitza i rivalitzarà simbòlicament amb la Diada.
2026 Catalunya Plural.