Tengo la sensación de que el presidente Aragonès se ha metido en un buen lío…
Browsing: referèndum
El lunes el diario ARA publicaba un artículo de Oriol Junqueras que, en cuestión de…
El otro día mantuve un intercambio de mensajes en Twitter con Ignacio Molina, investigador senior…
L’altre dia vaig mantenir un intercanvi de missatges a Twitter amb Ignacio Molina, investigador…
Contusiones y ansiedad. Decepción, frustración y miedo. Heridas físicas y impactos emocionales acompañaron las defensoras del referéndum celebrado el pasado 1 de octubre. La necesidad de reparar hizo que la Oficina por la No Discriminación junto con Irídia abrieran el ‘Servicio de atención a víctimas de agresiones policiales del 1 de octubre’ que ofreció apoyo jurídico y psicosocial
Ara fa un any, el 6 i 7 de setembre de 2017 el Parlament de Catalunya va aprovar les anomenades lleis de desconnexió. El moviment independentista va passar per primer cop de les paraules als fets, en dues maratonianes i molt controvertides sessions parlamentàries. Repassem aquells dies a través de 33 cites.
Entrevistamos a Joan Herrera quien, hasta marzo de 2016, fue coordinador nacional de Iniciativa per Catalunya-Verds. En abril de 2014 defendió en el Congreso el derecho a hacer un referéndum en Catalunya sobre su relación con España, junto con dos diputados: Jordi Turull, hoy en prisión, y Maria Rovira, que ha marchado a Suiza.
Entrevistem a Joan Herrera qui, fins al març de 2016, va ser coordinador nacional d’Iniciativa per Catalunya-Verds. L’abril de 2014 va defensar al Congrés el dret a fer un referèndum a Catalunya sobre la seva relació amb Espanya, juntament amb dos diputats: Jordi Turull, avui a la presó, i Maria Rovira, que ha marxat a Suïssa.
Los Comités de Defensa de la República (CDR) han llevado a cabo varias acciones para pedir la libertad de los políticos independentistas que se encuentran en prisión o el exilio. Ante esta situación, la Audiencia Nacional «estudia abrir acciones penales» contra ellos y analiza si hay delito de rebelión en las actuaciones de protesta. Los CDR aseguran que optan por el «pacifismo activo» como «método de transformación social» y consideran que se trata de un intento de criminalizar su actuación.
Els Comitès de Defensa de la República (CDR) han dut a terme diverses accions per demanar la llibertat dels polítics independentistes que es troben a la presó o a l’exili. Davant d’aquesta situació, l’Audiència Nacional «estudia obrir accions penals» contra els ells i analitza si hi ha delicte de rebel·lió en les actuacions de protesta. Els CDR asseguren que opten pel «pacifisme actiu» com «mètode de transformació social» i consideren que es tracta d’un intent de criminalitzar la seva actuació.
